Hi havia un ocell petitó que vivia al bosc. Cada matí anava a buscar menjar. Primer tot anava bé, era molt feliç, però al cap d’un temps, uns ocellots més grans que ell el van començar a molestar. Primer començaven amb insults, més endavant a agredir-lo, llançant-li tot tipus d’objectes per fer-li mal i fins i tot el llançaven al riu i el feien aguantar uns minuts sense respiració. No cal dir que l’ocellet s’ho passava molt malament i cada nit, quan arribava a casa seva, plorava. Tot va canviar però, quan un dia de tempesta, van aparèixer dues àguiles reals enormes que, al veure el sofriment per on feien passar els ocellots al petit ocellet, van llançar-los sense pietat al fons del riu on gairebé s’ofegaren. Des d’aquell dia, els ocellots no molestaren mai més al petit ocell.
Moralitat: No facis als altres el quqe no vols que facin amb tu.
Aquest llibre m’ha agradat molt pel seu misteri i per l’argument però, sobretot, perquè l’autor ha aconseguit introduir-me en la historia com si fos un personatge més. En alguns moments he passat pànic pel que li pogués passar a algun dels personatges.
Des del primer moment, el llibre m’ha resultat molt adictiu i m’ha sorprès el final que, tot i ser trist, m’ha semblat molt original.
També m’ha agradat molt la relació del Max amb la seva germana gran Alícia, el fet que, gràcies a la història, els dos germans estiguin més units i tinguin la sensació que es tenen l’un a l’altre.
El que menys m’ha agradat ha sigut que la Irina s’ha passat gairebé tota la història a l’hospital amb els pares ja que sembla un recurs per apartar-los des la historia i que el gat en un principi té molta importància i al final no ha tingut cap repercussió den el desenvolupament en la historia.
Tot i això, m’ha semblat un dels millors llibres que he llegit.
Carles Puyol Saforcada va nèixer el tretze d'abril del 1978 a la Pobla de Segú(Catalunya). Ve d'una familia humil que sempre li ha donat suport des que va començar la seva carrera com a futbolista.
Sempre ha estat al F.C.Barcelona, des de la temporada 1995-1996 quan va entrar a les categories inferiors. Va debutar al primer equip la temporada 1999-2000 i des del primer moment es va guanyar l'estima dels seguidors blaugranes. Fa ja molts anys que és capità indiscutible amb el seu equip i és considerat un dels millors defensors del moment. No obstant, això no li ha impedit marcar una bona pila de gols per un defensor. Puyol és també indiscutiblke amb la selecció espanyola absoluta.
És el meu ídol perquè sempre dona el màxim de sí en cada partit i sempr dona la cara, fins i tot quan es dona alguna derrota dolorosa.
Michael Phelps va néixer el 30 de Juny de 1985 a Baltimore, Maryland, estat dels Estats Units. S’ha fet famós gràcies a que ha destacat en la natació guanyant moltes medalles i batint molts rècords des de molt jove, però també gràcies a la seva humilitat tot i els seus èxits.
Ve d’una família esportista: un pare atleta i dues germanes grans també nedadores; encara que no varen despuntar tant com ell.
Als onze anys va conèixer el seu actual entrenador; Bob Bowman, la persona que va veure el seu potencial i el va ajudar a donar els seus primers passos.
Als catorze anys entrà a la selecció nord-americana B on va rebentar un rècord per a nois de vint anys. Als quinze anys va participar als Joc Olímpics de Sydney i poc després es va convertir en el recordista més jove als 200 papallona.
Des del 2000 fins l’actualitat, la trajectòria de Michael Phelps ha sigut un constant èxit guanyant 16 medalles i batint mes de deu rècords.
Hola!=)
Em dic Iris,
tenc 13 anys i vaig a 2n d'eso
a Sa Colomina.
