El conflicte àrab - israelià, és el que s’està produint entre Israel i els seus veïns àrabs, particularment els palestins. La seva historia i les possibles solucions que es plantegen pel futur són tema permanent de debat que van variant amb el temps. A dia d’avui, les qüestions principals són la sobirania de la Franja de Gasa i Cisjordània, la formació de Palestina en aquestes àrees, els estatuts de la part oriental de Jerusalem, dels Alts de Golan i de les granges de Shebaa, el destí dels assentaments israelians i dels refugiats palestins, el reconeixement d’Israel i Palestina i del seu dret a existir i a viure en pau sense amenaces ni actes forçats, així com la relació d’ Israel amb Síria i el Líban. Actualment Israel té tractats de pau vigents amb Egipte i Jordània que li asseguren conviure pacíficament. 
Comparteixo la mateixa opinió que l'autora.
Com explica en el punt nº2, no es pot educar per la pau en un entorn on acceptam i justificam la violència ja que estariem contradint-nos. Si volem educar per la pau, eduquem també contra la violència.
En el punt nº3, expressa que no es pot educar per la pau sense generar experiències de pau, és a dir no es pot educar per la pau sense que els educats sàpiguen que és la pau i hàgin viscut de ben a prop experiències pacífiques i contra la violència.
I per últim, en el punt nº 10, explica que no es pot educar per la pau només a les escoles, ja que no és suficient que els nens sàpiguen que és la pau sino que també els joves i els adults han d'aprendre a generar-la i expressar-la als seus ésser estimats.
El símbol de la Pau va ser dissenyat als anys 50, a Gran Bretanya, com a icona de lluita del desarmament nuclear a les marxes organitzades durant la Campanya pel desarmament Nuclear. I amb el temps s'ha convertit en el símbol genèric de la Pau.
