...Iriis

Aquest llibre m’ha agradat molt pel seu misteri i per l’argument però, sobretot, perquè l’autor ha aconseguit introduir-me en la historia com si fos un personatge més. En alguns moments he passat pànic pel que li pogués passar a algun dels personatges. Des del primer moment, el llibre m’ha resultat molt adictiu i m’ha sorprès el final que, tot i ser trist, m’ha semblat molt original. També m’ha agradat molt la relació del Max amb la seva germana gran Alícia, el fet que, gràcies a la història, els dos germans estiguin més units i tinguin la sensació que es tenen l’un a l’altre. El que menys m’ha agradat ha sigut que la Irina s’ha passat gairebé tota la història a l’hospital amb els pares ja que sembla un recurs per apartar-los des la historia i que el gat en un principi té molta importància i al final no ha tingut cap repercussió den el desenvolupament en la historia. Tot i això, m’ha semblat un dels millors llibres que he llegit.